El darrer congrés de la UIA, el 29è, ha reunit a Barcelona arquitectes i estudiants de tot el món, volent ser un laboratori d’idees —com alguns l’han qualificat— esquitxat amb unes gotes de Sónar. Resulta indubtable la vàlua de moltes persones que han participat en els debats, converses o conferències. Hi era tothom, o —millor— quasi tothom. Alguns dels actors, ja sigui per l’oportunitat, pel moment o senzillament per oposició amb altres intervencions, atrauen especialment l’atenció, com Alexander Brodsky. No es tractava de sentir-ho tot, era impossible, però per als assistents era important saber que eren allà, i per als mateixos speakers ho era saber-se entre tantes altres veus i contribuir a aquella atmosfera.
